La pel·lícula “Las ovejas detectives” permet acostar-se a la mort des d'una perspectiva tan insòlita com suggeridora: la d'un ramat d'ovelles que, tot i viure aparentment al marge de les grans preguntes humanes, acaba confrontant-se amb el misteri de la desaparició i amb la necessitat de comprendre què significa morir.

A través d'aquesta mirada animal, la història ens convida a qüestionar algunes de les idees que donem per descomptades sobre la vida, la mort i allò que podria haver-hi més enllà.

La sinopsi es pot llegir, així, no solament com una història d'intriga, sinó també com una faula sobre la manera com cada ésser viu interpreta allò que no pot conèixer del tot.

George Hardy és un pastor que estima profundament el seu ramat d'ovelles. Cada vespre, abans d'anar a dormir, els llegeix novel·les policíaques, convençut que els animals no entenen les històries. Però les ovelles escolten, reflexionen i discuteixen entre elles sobre els crims, els sospitosos i les possibles solucions. Sense saber-ho, George els està ensenyant a observar el món i a fer-se preguntes.

La tranquil·litat del prat s'esvaeix quan el pastor apareix mort en circumstàncies misterioses. Convençudes que ha estat assassinat, les ovelles decideixen investigar pel seu compte. Per resoldre el cas, hauran d'abandonar la seguretat del seu entorn i endinsar-se en el desconegut món dels humans, on les aparences enganyen i les motivacions són sovint incomprensibles. Però, mentre busquen l'assassí, hauran d'afrontar una qüestió molt més profunda: què significa realment morir.

Fins aleshores, les ovelles viuen amb una idea tranquil·litzadora de la mort. Creuen que, quan arriba el moment, es transformen en núvols i s'enfilen cap al cel. La mort no és, per a elles, una desaparició definitiva, sinó una metamorfosi natural, gairebé poètica, que les allibera del cos i les converteix en part del firmament. El cel esdevé així un lloc imaginari de continuïtat, una manera d'explicar allò que no comprenen i de protegir-se de la por de deixar d'existir.

Tanmateix, aquesta creença es veu sacsejada quan la mort deixa de ser una idea abstracta i afecta algú estimat. La pèrdua les obliga a descobrir el dolor, l'absència i la dificultat d'acceptar que un ésser estimat ja no hi és. Algunes voldrien oblidar el que ha passat per no patir; d'altres comprenen que recordar també és una manera de mantenir viu el vincle amb qui ha desaparegut.

A través de l'humor, el misteri i la tendresa, Las ovejas detectives ens proposa una reflexió sobre la mortalitat que va més enllà de la seva aparença de comèdia familiar. Les ovelles projecten sobre el cel una esperança que els permet conviure amb el desconegut. Però la pel·lícula també suggereix que potser no cal tenir certeses sobre el més enllà per afrontar la mort. Estimar, recordar i acceptar la fragilitat de l'existència poden ser formes de continuar vinculats a aquells que hem perdut.

Al capdavall, la pregunta que ens deixa la història no és tant si ens convertirem en núvols, sinó com vivim mentre encara som aquí.

Us animo a mirar-la amb els vostres fills i aprofitar per plantejar el tema de la Mort responent només aquelles preguntes que sigueu capaços de respondre sense inventar-se "històries".

(pots trobar-la a Amazon Prime doblada al català)