dol de la pròpia mort

Música de funeral

Wed, 31 Dec 2025 14:00:04 GMT

... el comiat musical que voldria

En aquesta publicació vull compartir amb tu la llista de música a Spotify amb cançons de comiat -principalment- que voldria que sonessin al meu funeral. És una llista "viva" que espero vagi augmentant amb el temps; segur que hi haurà músiques noves i algunes que podran desaparèixer.

En cap cas pretenc que aquesta proposta sigui una obligació per a les persones del meu entorn que hagin d’organitzar la cerimònia del meu enterrament; fa temps que vaig adonar-me que tot allò que jo pugui imaginar sobre com hauria de ser el meu funeral és, probablement, un pensament inútil, ja que, arribat el moment, les decisions correspondrà prendre-les a altres. I crec que així ha de ser. Però, de la mateixa manera que en altres qüestions —més prosaiques—, pel que fa al nostre comiat tampoc no costa gaire deixar algunes idees que facilitin la presa de decisions a qui ens sobreviu.

Dit això, tots tenim dret a imaginar i a somiar la cerimònia «perfecta» que, en aquest cas, seria la meva. T'animo a imaginar la teva.

Llista de comiat de Joan R.

Funeral Natural

Mon, 29 Dec 2025 13:27:24 GMT

Fer de la Mort quelcom sostenible

Comiats amb ànima

Thu, 20 Nov 2025 14:15:25 GMT

Un altre funeral és possible

Tots Sants, una oportunitat

Sun, 26 Oct 2025 09:40:26 GMT

... per pensar en la Mort

Encara és possible recuperar tradicions que aportin contingut a una festa banalitzada per un mercantilisme salvatge com és la de Tots Sants?

Estarem d’acord en que el Halloween (l’importat de nord Amèrica) ha absorbit absolutament la festivitat de Tots Sants des d’una vessant lúdica però sobretot comercial, desdibuixant el significat original. Però, quin són els seus orígens?

Halloween té els seus orígens en la celebració celta de “Samhain”, que marcava el final de la collita i el començament de l'hivern, considerada l'època més fosca de l'any. Els celtes creien que la nit del 31 d'octubre, la línia entre el món dels vius i el dels morts es difuminava, permetent que els esperits caminessin entre els humans. Per protegir-se d'aquests esperits, els celtes encenien fogueres i es disfressaven amb pells d'animals per confondre'ls. En anglès s’anomena “All Hallows Eve” (Vigília de Tots Sants) i és d’on prové la paraula Halloween.

Als Estats Units, Halloween va arribar amb els immigrants irlandesos al segle XIX i va guanyar popularitat. La festa es va transformar en una celebració comunitària amb disfresses, desfilades i activitats com el "trick-or-treat" (dolç o truc), on els nens visiten les cases demanant dolços.

La festa catòlica de Tots Sants va néixer a Roma al segle VIII, quan el papa Gregori III va consagrar una capella de la basílica del Vaticà no tan sols als màrtirs, sinó a tots els sants, tant els coneguts com els no coneguts, i va establir la data de la celebració l’1 de novembre. Popularment la festa de Tots Sants s’ha tendit a confondre amb la de l’endemà, la dels Fidels Difunts, i la nit de l’1 al 2 de novembre com la Nit de les Ànimes formant una mena de bloc temàtic.

A Catalunya, de forma molt similar als celtes, ha existit la tradició molt arrelada del “Recapte d’ànimes” , referenciada en el costumari català i què, segons Joan Amades, es practicava principalment a la vigília de Tots Sants, el 31 d'octubre relacionada principalment amb el record dels difunts. Aquesta tradició es va mantenir viva en moltes zones rurals fins a mitjans del segle XX.

Segons Amades, els nens i, sovint, els adults anaven casa per casa demanant aliments com castanyes, panellets, moniatos, fruita seca o altres productes de temporada. Aquesta activitat es feia en nom de les ànimes del purgatori, amb la creença que les ofrenes d’aliments i les oracions dels vius ajudarien aquestes ànimes a trobar descans i a escurçar el seu temps en el purgatori.

Aquest acte, a més de tenir un significat religiós molt profund, també tenia un caràcter solidari. En els pobles petits, especialment en èpoques de precarietat econòmica, el Recapte d'ànimes oferia l'oportunitat de repartir aliments entre aquelles famílies més necessitades, en una mostra de la xarxa de suport comunitari que caracteritzava la vida rural catalana.

En algunes zones de Catalunya, aquesta tradició era coneguda com la "capta de les ànimes" o la "capta d'ànimes", i es considera una reminiscència de les antigues almoines medievals, en què es demanaven donacions per caritat, sovint en nom dels pobres o dels difunts. Aquesta pràctica reflecteix el profund arrelament del catolicisme en la societat catalana i la creença en la intercessió per les ànimes del purgatori.

L’expressió popular “una almoina per les ànimes” o "capta d'ànimes" reflectia aquesta petició i el seu caràcter religiós i solidari.

Són la mateixa festa?

Podem afirmar que la tradició del “Recapte de les ànimes” a Catalunya i la festa de “Halloween” comparteixen una base comuna: el vincle entre el món dels vius i el dels morts, que es manifesta de manera especial durant els darrers dies d’octubre i els primers de novembre -cal dir que de la mateixa manera que succeïa a les cultures prehispàniques de Mèxic i que va generar “el día de los muertos” al quedar assimilats els seus costums pel catolicisme-.

Ambdues celebracions reflecteixen creences antigues sobre la proximitat dels esperits durant aquesta època de l’any i la necessitat d'interactuar amb ells, ja sigui per recordar-los o per protegir-se'n.

Cal recordar que la tradició celta considerava que calia protegir-se dels esperits que en aquell dia caminaven entre els humans. Aquest és un fet diferencial molt important amb la tradició catalana i que li dóna a aquesta un caràcter molt especial que caldria mantenir i saber transmetre.

Conclusió:

El Recapte de les ànimes a Catalunya no només simbolitza el record dels morts i el desig de contribuir al seu descans, sinó que també reflecteix un aspecte més general d’ajuda comunitària i de transmissió de valors de solidaritat i espiritualitat. Tot i que ha evolucionat amb el pas dels anys, aquesta tradició forma part de l’imaginari col·lectiu català associat a la tardor i a la commemoració dels difunts.

Malgrat que moltes d'aquestes pràctiques s'han perdut amb el temps, les referències recollides en el costumari ens permeten mantenir-ne el record i valorar-ne la importància cultural i social.

Finalment, us convido a reflexionar sobre quins són els valors que volem transmetre als nostres fills pel que fa la nostra relació amb la mort i el que representa en aquest sentit la festivitat de Tots Sants. Segur que estarem d’acord en que la festa de Halloween, tal com està plantejada actualment, ens allunya del sentit original de connexió amb el món espiritual i de record amb els nostres difunts com una forma de tenir present la nostra finitud. La imatge de la Mort no ha de generar terror, i si es presenta d’una altra manera no fa res més que fer més fort el tabú i més profunda la por a la vida.

No es tracta de confrontar dues tradicions que tenen arrels similars però sí de reivindicar els costums i valors propis i tornar-los a recuperar per fer de Tots Sants el que sempre va voler ser: un moment màgic per conèixer, rebre i guiar els nostres difunts i, per damunt de tot, mantenir-los vius en el nostre record.

La recuperació del Recapte de les Ànimes podria ser un bon punt de partida per on començar a trencar el tabú de la Mort, com ja han fet a la comarca de l’Anoia i altres llocs dels Països Catalans: Cerdanya, Mallorca o el País Valencià.

Us deixo unes propostes basades en el costumari català per si creieu que podrien servir de base per recuperar la tradició del Recapte de les ànimes, començant per casa vostra o, fins i tot, a la vostra població:

Sense perdre un sentit lúdic es pot construir una festa on s'eliminin els elements que busquin generar pors o rebuig. Amb disfresses si es vol, però fer-ho -per exemple- vestint-se d'"ànimes" -com ho fan en un poble de l'Anoia-. Una festa enfocada a reforçar la comunitat i a enfortir els lligams. Fins i tot incloent recreacions de personatges folklòrics o mitològics que expliquin la celebració.

Decorar les cases amb altars dedicats al difunts de la família amb fotografies i objectes, i parlar-ne de la seva vida tot posant-ne cara. Així recuperem la tradició oral amb els infants. També es poden crear murals comunitaris on expressar sentiments i records envers els difunts.

La decoració general basada en elements de la natura i motius de tardor.

Fer servir carbasses, naps i olles de terrissa com a llums per guiar, des de les finestres i balcons, el camí de les ànimes cap a casa seva. Aquests fanalets també són la representació de la dualitat entre el cos terrenal (recipient) i l’ànima (espelma). Antigament es deixava el foc encès.

Els balls de la Mort també hi poden ser presents, on Ella balli i parli amb tothom sense fer-ne cap distinció. Es poden convertir en espais d'expressió corporal per connectar amb les emocions, amb cants, contes o rondalles.

El recapte podria convertir-se en una ofrena a les ànimes que es faria a mitja nit a les portes del cementiri -generant, si es vol, un acte teatralitzat- o, tal com esmenta Joan Amades, deixant els aliments recollits a taula durant la nit de Tots Sants perquè les ànimes dels difunts de la família que visitaven la llar poguessin reposar i alimentar-se. Aquest gest, segueix explicant Amades, simbolitzava l’estima i el respecte pels avantpassats, creant un vincle entre els vius i els morts que era central en la cultura catalana.

En definitiva, Tots Sants i la Mort també formen part de la nostra cultura i de com volem viure. Ara ens pertoca a nosaltres decidir quin model i quins valors volem transmetre als nostres fills, a casa però també a l'escola.

Saber com morim

Thu, 03 Jul 2025 10:13:49 GMT

... i la pau que dóna

La doctora Kathryn Mannix , dóna llum al moment de morir.

Només podem viure plenament si també acceptem plenament el fet de que morirem, i que no serà tant terrible com ens podem imaginar.

(per poder llegir els subtítols cal obrir el vídeo a Youtube )

Necessitem els funerals?

Sun, 25 May 2025 18:13:07 GMT

... ens ajuden a viure?

Els ritus funeraris han estat una part fonamental de les cultures humanes des de temps immemorials. Aquests rituals, que inclouen actes simbòlics com el comiat, la cerimònia religiosa o l'enterrament, tenen una funció que va més enllà de la simple disposició del cos del difunt. Tot i els canvis socials, culturals i tecnològics, mantenir els ritus funeraris continua sent d'una importància profunda en la societat actual.

En primer lloc, els ritus funeraris proporcionen un espai per a l’expressió del dol i el comiat . La mort és una de les experiències més difícils de la vida humana, i l’acte de dir adéu d’una manera ritualitzada ajuda a les persones a afrontar el dolor de la pèrdua. La cerimònia o el funeral permet que els familiars i amics expressin les seves emocions, des de la tristesa fins a la celebració de la vida del difunt. Això crea un espai compartit de dol que és important per a la salut emocional de la comunitat. El ritual ajuda a marcar un límit clar entre la vida activa de la persona i la seva absència, proporcionant un espai de tancament psicològic.

En segon lloc, els ritus funeraris també tenen un paper fonamental en la preservació de la identitat cultural . Cada societat té les seves pròpies tradicions funeràries que reflecteixen els seus valors, creences religioses i costums. Per exemple, les cerimònies religioses com els funerals cristians, musulmans o hindús no només acomiaden el difunt, sinó que també reafirmen les creences compartides de la comunitat sobre la vida després de la mort, la resurrecció o la reencarnació. Mantenir aquests rituals és una manera de preservar la cultura i de transmetre les tradicions a les generacions futures, contribuint així a la cohesió social.

En tercer lloc, els funerals també són importants per al suport social . En una societat moderna on les relacions socials sovint poden ser més febles o menys visibles, els ritus funeraris ofereixen una oportunitat per a la solidaritat comunitària. Els familiars, amics i coneguts es reuneixen per oferir-se suport mutu, compartir records i reconèixer la pèrdua. Això ajuda a alleujar el sentiment de solitud que sovint acompanya la mort d’un ésser estimat. La comunitat, mitjançant la participació en el ritual, reforça l'esperança i la connexió entre els individus, proporcionant un sentit de pertinença i de grup davant de l’angoixa de la mort.

En quart lloc, els ritus funeraris també tenen una funció filosòfica i espiritual important. Són un moment per a la reflexió sobre la condició humana, la mort i el sentit de la vida. Moltes persones, independentment de les seves creences religioses, utilitzen el funeral com una oportunitat per pensar en la seva pròpia mortalitat i en la manera com volen viure. Aquest tipus de reflexió pot ser un motor per a una vida més plena i conscient. A través de la cerimònia, les persones poden trobar una forma d'acceptar la mort com a part natural de la vida, contribuint a la seva pròpia pau interior.

I per últim, tot i que la societat actual ha experimentat canvis significatius en les pràctiques funeràries, com l’augment de cerimònies laiques o la reducció de la religiositat en alguns llocs, els ritus funeraris continuen sent un element essencial per a molts. Aquestes pràctiques han evolucionat per adaptar-se a les noves realitats, com la creació de cerimònies personalitzades, funerals virtuals o l'ús de noves tecnologies com els memorials digitals, però el seu propòsit fonamental segueix sent el mateix: proporcionar un espai per al comiat, la reflexió i la connexió amb els altres. La necessitat de marcar el final d'una vida i de reconèixer el dol de manera comunitària continua sent central, independentment de com es realitzin els rituals ja que aquests estan profundament vinculats a com els éssers humans entenem la nostra existència i el significat de la vida.

Et proposo el visionat de la pel.lícula "Despedidas" | "Okuribito" | "Departures" (2008)

Vinagre de Manzana | 2/2

Sun, 02 Mar 2025 19:24:18 GMT

... todos moriremos!

De la serie "Vinagre de Manzana" que se puede ver en Netflix y que recomiendo, he extraído dos diálogos que me han parecido muy interesantes y que pueden ayudarnos a reflexionar sobre la muerte y las decisiones fatales que puede provocar el miedo a morir cuando su presencia parece inexcusable tras un diagnóstico de cáncer.

Creo que no voy a hacer ningún espóiler si te explico que la serie relata la historia real de la influencer australiana y gurú del "bienestar" en Instagram Belle Gibson, quién en 2013 explotó un inexistente diagnóstico de cáncer para promover un estilo de vida y una alimentación saludable supuestamente milagrosa totalmente al margen de la medicina alopática.

Belle tiene un personaje antagonista, Milla -Jessica Ainscough en la realidad-, diagnosticada de cáncer. Aunque, desde mi punto de vista, lo que al principio parecen ser historias diferentes, las dos acaban convergiendo en el mismo punto: Belle explota de forma consciente el engaño -posiblemente a causa de un problema psicológico-, y Milla se autoengaña y también arrastra a otros a creer que es posible escapar del cáncer exclusivamente con una dieta saludable o tratamientos alternativos. Recomiendo este artículo de la BBC.

La serie consta de seis episodios y en el tercero, en el minuto 1:00':34", aparece el segundo de los diálogos que quiero compartir contigo. En mi opinión esta escena capta el significado y centra la historia -más allá de la anécdota- que se explica en la serie: el miedo a la muerte y como se gestiona. En él, los dos periodistas que realizan la investigación sobre Belle están tomando una cerveza con un testigo que ha de dar veracidad al caso que intentan destapar y dice lo siguiente: "[...] todos moriremos; para ti y para mí, para la mayoria es muy fuerte. Ese concepto no nos entra en la cabeza, huimos de él, nos hacemos los locos, lo ignoramos. Pero los que están enfermos de verdad, que saben que se están muriendo, que abren los ojos y se enfrentan a ello... tio, miran al sol! Miran arriba y abajo, buscan algo de paz antes de despedirse. Eso o son ratas enjauladas, arrinconadas, cagándose encima, saben que están hechos una mierda, saben que se mueren." Con esta descripción se está identificando a dos de los personajes de la historia y te invito a llegar al final y a descubrir quién es quién.

Y tú, ¿con cuál de los dos personajes te identificas? La historia de Belle -sin pretenderlo- nos invita -igual como lo intento hacer yo con éste blog- a reflexionar y a decidir cómo vivir tu vida siendo consciente de que eres mortal.

El primer diálogo lo encontraras aquí

Què podem aprendre...

Thu, 27 Feb 2025 09:42:42 GMT

... de la mort dels altres?

Des del setembe de 2023 col.laboro en el programa de ràdio setmanal "El Punt de l'interrogant" -a Ràdio Arenys- què s'emet des de fa 22 anys.

En aquest programa, més que oferir respostes als interrogants que es plantegen cada setmana, es vol oferir als oients un ventall d'opinions que els permetin reflexionar sobre temes molts diversos. Cada setmana algun dels col.laboradors és l'encarregat de presentar el tema setmanal mitjançant un guió, a partir del qual es genera una tertulia.

El guió que vaig preparar pel programa del 25 de febrer passat amb el títol: "Què podem aprendre de la mort dels altres?" és el següent:

"Viure el dolor de la mort d’algú proper resulta molt difícil, i acostuma a anar de la mà de sentiments i emocions molt complexes, a voltes enfrontades, que qüestionen la nostra pròpia existència. En aquest context, la meva experiència m’ha portat a creure fermament que la mort dels altres pot ser una oportunitat i una font d’aprenentatge que no s’hauria de menystenir.

Ara bé, jo no sé la resposta a la pregunta sobre l'aprenentatge que podem rebre de la mort dels altres. No tinc una resposta perquè no puc saber com heu viscut cadascun de vosaltres la mort dels altres i si esteu -encara avui- oberts a rebre algun aprenentatge d’aquest fet.

Així doncs, només em veig amb cor de compartir amb vosaltres el què jo mateix he aprés de la mort dels qui he estimat -i estimo- amb l’esperança que alguna de les meves paraules pugui il·luminar camins que semblaven intransitables per vosaltres, sempre des del benentès que no hi ha uns morts més importants que d’altres i que cada mort genera en cadascun de nosaltres un dol únic, personal i intransferible.

Als deu anys, la mort de la meva àvia va ser un dels primers aprenentatges que vaig extreure de la mort: el silenci que l’envoltava. Va ser un silenci fosc que ocultava les emocions i els sentiments i que em va generar molts interrogants. Amb el temps he descobert que aquest aprenentatge és una màscara, una estratègia que vol perpetuar el tabú al voltant de la Mort -molt modern, per cert-. Haver entrat en contacte amb ell quan era petit i ser-ne conscient m’ha ajudat a voler superar-lo, i potser em va immunitzar, i aquest sí que va ser un bon aprenentatge.

Més tard, quan jo tenia 16 anys, un company de classe va morir al caure per un barranc fent una excursió amb l’Institut. La seva mort sobtada i sense sentit em va ensenyar quan era de fugaç el temps i la vida que l’omple. Al costat de la resta de companys vaig descobrir els vincles -invisibles fins aquell moment- que existien amb el Pau i com la vida que coneixia podia canviar en un instant. Per primer cop vaig plorar la mort d’algú.

Inevitablement, a mesura que he anat afegint anys a la meva vida, també he anat afegint dols per les morts dels qui m’han envoltat; m’ha calgut aprendre a gestionar el buit que apareixia dins meu fins arribar, en el millor dels casos, a l’acceptació.

Quan l’avortament i el suïcidi van succeir vaig haver d’entendre que no ho podria superar mai, com a molt podria assumir aquelles morts i acostumar-me a la seva absència física o emocional. Vaig trigar molt a acceptar que no podia controlar els esdeveniments de la meva vida i que la certesa absoluta no existeix. La humilitat d’acceptar que no podia controlar res ha estat un altre gran aprenentatge.

Però si he de trobar un aprenentatge que doni sentit a totes les morts que he viscut em quedaria amb l’AMOR per damunt de totes. M’explico. El dolor, el buit, la ferida, les llàgrimes que cada mort viscuda m’han produït no són res més que la manifestació de l’amor que jo sentia per aquelles persones. Aprendre això m’ha permès abraçar-les i tenir-les a prop del meu cor sentint agraïment per la vida compartida amb cadascuna d’elles.

Reflexionar sobre la meva mort i la mort d’altres persones m’ha fet replantejar la meva percepció de la vida, i fer-ho m’ha fet pensar com vull viure i quins valors vull transmetre en el meu entorn.

Ara intento expressar el meus sentiments i valorar les petites coses de la vida, fer més petons i abraçades, donar les gràcies i agrair i cuidar les relacions que m’envolten. De tot això en dic estimar i és gràcies a la mort dels altres que ho he descobert.

Aquestes reflexions m’estan ajudant a viure d’una forma més autèntica una vida amb intenció."

La conversa va resultar molt interessant i et recomano escoltar el programa. La darrera reflexió amb què vaig voler tancar la meva intervenció -i que t'avanço aquí- seria si la mort dels altres no és una altra cosa que un mirall des d'on podem pensar la nostra pròpia mort.

Desitjo que aquesta proposta també t'ajudi a repensar com vius.

Pots escoltar el programa sencer aquí .

Vinagre de Manzana | 1/2

Sun, 23 Feb 2025 20:09:58 GMT

... no quiero que te mueras

La serie consta de seis episodios y en el tercero, en el minuto 51' 06", aparece el primero de los diálogos que me han llamado mucho la atención. En él, la pareja de Lucy -un personaje ficticio diagnosticada de cáncer que sigue un tratamiento de quimioterapia habitual- conversa con su pareja quien no ve con buenos ojos que sea seguidora de Belle y que cada vez más quiera substituir el tratamiento oncológico con los consejos de nutrición que Belle publica. Después de cenar con unos amigos surge una conversación donde recuerdan los proyectos que tenían al conocerse y Lucy plantea que desea hacer realidad uno de ellos, dejando aparcado su tratamiento, a lo que su pareja reacciona contrariada: "Es que no quiero que te mueras!" y Lucy responde: "No se trata de mí, se trata de ti! ¿es que no lo ves?" .

Desde mi punto de vista - y con él te llamo a reflexionar - la pareja de Lucy parece creer que:

su sola voluntad puede detener a la Muerte
parece dar por sentado que Lucy desea morirse
en cualquier caso no importa lo que Lucy piense o decida sobre su enfermedad o sobre su muerte

Lo que sí está claro es que en éste dialogo se hace presente la negación de la muerte y me atrevo a afirmar que -por parte de su entorno - se produce una cierta infantilización del enfermo -recordad la obra de Tolstoi "La muerte de Ivan Ilich"-. Otros quizás pueden ver una expresión suprema de amor pero también se puede interpretar como una manifestación de dependencia de uno con el otro pensando sólo en el bienestar y equilibrio emocional de quién clama: "No quiero que te mueras!"

En cualquier caso muestra un conflicto evidente para aceptar la perdida y la finitud de la existencia.

El segundo diálogo lo encontraras aquí .

Vida després de la vida

Sun, 02 Feb 2025 19:28:58 GMT

... ajuda a viure millor?

Avui em pregunto: és correcte defensar que alimentar expectatives sobre allò que pot existir o no després de la mort ens allunya de viure la vida de manera conscient i amb presència?

Des del meu punt de vista, no tinc cap mena de dubte de que és així. I, de fet, aquest és el fil conductor que guia el criteri del contingut d’aquest blog. Alimentar la creença de que hi ha quelcom semblant a la vida després de morir no ajuda en res a viure millor, ans el contrari.

Aquesta forma de viure la mort és una perspectiva vàlida i compartida per nombroses corrents filosòfiques, espirituals i psicològiques que consideren que alimentar expectatives sobre el que pot existir o no després de la mort pot desviar la nostra atenció de l’aquí i l’ara, de la vida present.

Aquestes expectatives o especulacions sobre la vida després de la mort poden generar ansietats, pors o il·lusions que ens impedeixen viure plenament el moment present.

Aquesta idea es troba en diverses tradicions filosòfiques i espirituals:

1. Budisme

El budisme posa un èmfasi significatiu en la importància de viure el moment present i assolir l’“atenció plena” (mindfulness). Segons aquesta filosofia, la preocupació excessiva pel futur, inclosa la especulació sobre la vida després de la mort, pot ser una distracció que ens allunya de l’experiència immediata i del creixement espiritual.

2. Existencialisme

Filosofs com Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger aborden la mort des de la perspectiva de la finitud humana. Heidegger, en particular, argumenta que la consciència de la nostra mortalitat (l’“angoixa existencial”) pot ser alliberadora si ens porta a viure de manera autèntica, reconeixent que el temps del qual disposem és limitat. Segons aquesta visió, centrar-se excessivament en el que succeirà després de la mort pot esdevenir una distracció que impedeixi viure amb autenticitat en el present.

3. Psicologia

Des del punt de vista psicològic, la por a la mort i les expectatives sobre la vida després d’aquesta poden generar ansietat existencial. La psicoteràpia, especialment la logoteràpia de Viktor Frankl, subratlla la importància de trobar un propòsit i un sentit en la vida present, en lloc de centrar-se excessivament en allò que podria existir més enllà de la mort. Frankl, supervivent de l’Holocaust, afirmava que la clau per a una vida plena rau en dotar de significat les experiències presents, més enllà de les preocupacions pel futur.

4. Espiritualitat Contemporània

En algunes tradicions espirituals modernes, s’ensenya que el més important no és la vida després de la mort, sinó com vivim el present. Viure conscientment, amb gratitud i atenció plena, es presenta com un camí per assolir la pau interior. En aquest sentit, les expectatives sobre el més enllà poden provocar una desconnexió de la vida real, impedint-nos gaudir i valorar plenament allò que experimentem en el present.

5. Taoisme

El taoisme també promou la idea de viure en harmonia amb el flux natural de la vida i l’univers, sense obsessionar-se pel futur ni per la mort. El principi de Wu Wei, que es pot traduir com a “acció sense esforç”, implica viure el moment present sense intentar controlar o anticipar allò que està més enllà de la nostra comprensió.

Conclusió

Alimentar creences que prometen una vida més enllà de la mort representen una forma retorçada d’aprofitar-se de la por que genera en les persones allò que es desconegut.

Jo no sé què passarà quan em mori, però sé del cert que l’únic que m’interessa és allò que succeeix ara mateix.

En definitiva, alimentar expectatives sobre el que pot existir després de la mort pot desviar la nostra atenció del que realment importa: viure amb consciència i presència en l’aquí i l’ara.

Cadascú ha d’escollir lliurament com vol viure la seva vida. Jo ho tinc clar.

Què és un Death Cafe?

183:942332449 (Joan Antoni Ripoll Giménez) — Thu, 26 Sep 2024 17:26:00 GMT

Un espai lliure de judicis,

Les reunions anomenades *Death Cafe*, o "cafès de la mort", són trobades socials destinades a parlar obertament i sense judicis sobre un tema sovint tabú: la mort. El concepte va sorgir a Suïssa el 2004, creat per Bernard Crettaz, un sociòleg i tanatòleg suís, qui veia la necessitat de proporcionar un espai per a la discussió franca sobre la mort, la pèrdua i els seus impactes a la vida de les persones. Aquestes trobades van anar creixent en popularitat al llarg del temps i van ser replicades arreu del món, especialment a Europa i als Estats Units, amb el nom de *Death Cafés* (a Anglaterra al 2011, de la mà de Jon Underwood).

Crettaz va observar que les societats modernes tendeixen a evitar el tema de la mort, sovint relegant-lo a espais privats o evitant-ne qualsevol discussió en contextes públics o quotidians. Aquesta evitació, segons ell, pot resultar perjudicial perquè no permet a les persones afrontar la realitat de la mort d'una manera saludable.

Així, les reunions *Death Cafe* tenen l'objectiu de trencar el silenci que envolta la mort i facilitar un espai on les persones puguin compartir les seves experiències, preocupacions, reflexions i pors en relació a la fi de la vida.

El format de les trobades és informal i generalment es fa en un ambient relaxat, sovint en una cafeteria o lloc similar, on els assistents poden prendre cafè o te mentre discuteixen sobre la mort. El fet que aquestes converses tinguin lloc en un ambient tan quotidià ajuda a desdramatitzar el tema i a crear un context de confiança i proximitat. L'estructura de les converses no és rígida ni segueix una agenda predefinida. En comptes d'això, es tracta d'un espai obert on els participants poden expressar-se lliurement, sense judicis ni imposicions.

Un dels elements fonamentals de les reunions *Death Coffee* és la seva voluntarietat i la diversitat dels assistents. Les persones que hi participen venen de tots els àmbits de la vida, amb diferents perspectives culturals, religioses i filosòfiques sobre la mort. Això enriqueix les converses i permet una comprensió més àmplia del tema. Tot i que els participants solen parlar de la mort en general, també poden abordar aspectes relacionats amb el dol, la malaltia terminal, els preparatius per a la mort, o com la por a la mort pot influir en les decisions quotidianes.

El significat profund d'aquestes trobades rau en la seva capacitat de facilitar la reflexió i, fins i tot, l'acceptació de la pròpia mortalitat. Lluny de ser una experiència morbosa o pessimista, els *Death Coffee* busquen ser un espai de creixement personal i comunitari. En permetre parlar de la mort, moltes persones troben una sensació de pau i alleujament en compartir els seus pensaments i escoltar les experiències dels altres. Al mateix temps, aquest diàleg obert contribueix a desmitificar la mort i a integrar-la com una part natural de la vida humana.

En conclusió, les reunions *Death Coffee* tenen el seu origen en la voluntat de trencar el tabú de la mort, creant un espai per a la discussió franca i constructiva sobre aquest tema universal. Són una oportunitat per reflexionar sobre la vida, l'impacte de la mort i la manera com afrontem la nostra pròpia mortalitat, tot fomentant la connexió i la comprensió entre els participants.

Si et subscrius al meu canal de whatsapp podràs saber quan organitzem el pròxim *Death Cafe* a Arenys de Mar, però també informo d'altres llocs on es fan. Si vols saber si a la zona on vius s'organitzen *Death Cafe* pots posar-te en contacte amb mi.

Com vèncer a la mort

Mon, 02 Sep 2024 16:11:09 GMT

... explicat en un conte.

La pel·lícula "El gato con botas: el último deseo" explora temes profunds com la mortalitat, la por a la mort i el valor de la vida. El protagonista és conegut per la seva valentia i la seva despreocupació davant del perill. No obstant això, en aquesta entrega, s'enfronta a un enemic implacable: la seva pròpia mortalitat. Després d'haver gastat vuit de les seves nou vides, el Gato es veu obligat a confrontar la seva vulnerabilitat i la realitat que la mort és inevitable.

El tema de la mort està present al llarg de tota la pel·lícula, tant en el to com en la narrativa. El Llop, que simbolitza la Mort, és un caçador implacable que persegueix el Gato , recordant-li constantment que no pot escapar del seu destí. Aquesta persecució crea un sentiment d'angoixa i de temor que contrasta amb la imatge tradicionalment heroica del personatge.

Tanmateix, la pel·lícula no tracta la mort des d'una perspectiva fosca, sinó que ofereix una reflexió sobre la vida. El Gato , al llarg del seu viatge, aprèn a valorar els petits moments de felicitat i a trobar un nou sentit a la vida més enllà de la glòria i la fama.

La pel·lícula transmet el missatge que, en acceptar la mortalitat, es pot apreciar més profundament la vida i la importància de les relacions personals.

Així, "El gato con botas: El último deseo" presenta una narrativa rica en metàfores sobre la vida i la mort, convidant l'espectador a reflexionar sobre com la mortalitat no és només el final inevitable, sinó una motivació per viure amb plenitud i significat.

(pots trobar-la aquí o demanar-la a la teva biblioteca)

Quin significat té l'ENSŌ?

Fri, 16 Aug 2024 12:00:00 GMT

Dues cares de la mateixa realitat

El símbol de l’Enzo és conegut en diverses cultures com un cercle imperfecte que representa la il·luminació, la força interior i la bellesa en la imperfecció. Aquest símbol, d’origen japonès, prové del budisme zen i, tot i que la seva relació més directa és amb conceptes com la meditació i la contemplació, també té una connexió profunda amb la idea de la mort.

En la filosofia zen, la mort no és vista com un final absolut, sinó com una part natural del cicle de la vida. El cercle de l’Enzo, obert i sense tancar, simbolitza aquesta naturalesa cíclica de l’existència, on la mort i la vida són dues cares d’una mateixa realitat. La mort, en aquest context, és un retorn a l’origen, una tornada a la naturalesa essencial de l’ésser, que és buida de qualsevol forma fixa, però plena de potencialitat.

A més, el fet que l’Enzo sovint es dibuixi amb una única traçada fluida, sense interrupcions, reflexa la impermanència de totes les coses, inclosa la vida humana. Aquesta traçada única suggereix que cada moment és únic i irrepetible, així com la vida mateixa. La mort, llavors, no és una interrupció del cercle, sinó una continuació d’aquest fluir constant.

D’aquesta manera, el símbol de l’Enzo ens convida a acceptar la mort com una part inevitable del cicle vital. Ens recorda la importància de viure en el moment present, amb plena consciència de la nostra pròpia mortalitat, però també amb la comprensió que la mort no és el final, sinó una transformació, una transició a una altra forma d’existència.

Així doncs, el símbol escollit com a imatge d'aquest blog pren el sentit de representar aquesta transformació i, tal com jo la interpreto, una transformació que s'inicia des del mateix moment en què un pren consciència de la seva mortalitat i l'accepta sense por.

¡Cuidadme así!

Wed, 07 Aug 2024 06:00:00 GMT

... o como morir bien

«Los cuidados paliativos tienen el objetivo de aportar calidad a la vida que le queda a la persona enferma, y ayudarla a morir bien cuando llegue su momento. No pretenden alargar la vida innecesariamente, sino ensancharla. Y este debiera ser nuestro empeño: evitar que los enfermos mueran mal y procurar que vivan sin sufrimiento hasta que les llegue su muerte»

De esta manera nos introduce el autor a los diez puntos esenciales para encarar la propia muerte, surgidos de su propia experiencia como paliativista.

Reseña en "El Debate"

¿Hablamos?

Tue, 30 Jul 2024 18:29:44 GMT

... o como comunicarse ante un final de vida

Os presento uno de los ebooks que ha publicado la Asociación Española Contra el Cáncer y que se pueden descargar desde su página web .

Con esta guia, dirigida tanto a personas diagnosticadas con cáncer como a sus familiares y acompañantes, se intenta romper el tabú y el silencio que se genera alrededor del cáncer o cualquier otra enfermedad grave.

Tras el diagnóstico aparecen sentimientos de indefensión y vulnerabilidad, y hablar de ello es muy difícil, y es aún más complicado si la enfermedad ya se encuentra en una fase avanzada.

A lo largo de esta guía se proponen algunas pautas que pueden servir de orientación, sin olvidar que cada persona es única y es necesario adaptarse a las circunstancias individuales de cada uno.

Què significa "mort conscient?"

183:942332449 (Joan Antoni Ripoll Giménez) — Sun, 30 Jun 2024 18:01:46 GMT

... o saber-se mortal

Cadascú ha d'acceptar la seva mortalitat en el moment que consideri oportú, a la seva manera.

Inicialment per a mi, morir conscientment va significar viure el trànsit cap a la mort amb plena consciència, sentint cada moment fins al final. No obstant això, amb el pas del temps, vaig descobrir que aquesta experiència transcendeix el moment de la mort física, impactant també en aquells que m’envolten. La mort conscient es converteix així en un camí col·lectiu, no només individual.

El meu mapa cap a l’acceptació suposa diversos passos: primer, acceptar la pròpia mortalitat; segon, fer el dol de les coses materials i les relacions personals; tercer, alliberar-se de l’autocompassió i prendre decisions importants, com preparar un testament vital.

Aquest procés porta a una calma que permet guiar altres cap a la seva pròpia mort, amb serenor i generositat. Ens convertim en miralls.

La mort conscient és un acte d’amor i respecte, una forma de dignificar la vida i contribuir al benestar de les persones que ens envolten. Malgrat ser un camí difícil i solitari, l'acceptació de la mort pot enriquir la nostra existència i la de tots aquells que ens estimem.

Llegir la pàgina

Death Cafè | Arenys de Mar | 24/05/2024

Sun, 19 May 2024 18:00:00 GMT

Espai segur per parlar de la mort

A Arenys de Mar, des del setembre de 2023 i de la mà de la Fundació Re-Ser, hem recuperat aquest espai on és possible compartir i relaxar-se parlant de la Mort al voltant d'una tassa de cafè.

Parlar de la Mort ens ajuda a viure plenament.

Organitza: Fundació Re-Ser , inscripció gratuïta: 628 696 397

Col.labora: www.mortconscient.com

RECORDA : a Arenys de Mar, el divendres 24 de maig a les 16:00h ; Lloc: Cafeteria Seràfics, carrer Josep Baralt s/n

Com arribar-hi?

Mirades davant de la Mort

Thu, 16 May 2024 17:53:34 GMT

... parlen els metges

Trobada al Col.legi de Metges de Barcelona per a compartir diferents punts de vista sobre la Mort. Aquest acte es va realitzar l'any 2022 però el tema de la Mort no passa mai de moda.

He retallat la part del vídeo on apareix la Dra. Montse Esquerda, autora de "Hablar de la Muerte para vivir mejor" i de "El nen i la mort".

Per podeu veure el vídeo sencer cliqueu aquí .

L'efecte actitud

Sun, 21 Apr 2024 18:00:00 GMT

... davant d'un diagnòstic

Víctor Küppers , autor del llibre "L'efecte actitud" , ens ajuda a reflexionar sobre com potenciar la nostra motivació i viure amb més alegria, il.lusió i optimisme.

A la vida les coses són com són i ens toca a nosaltres decidir com juguem les cartes que ens han estat donades a cada moment. Personalment, estic convençut de que la malaltia no ha de convertir-se en una excusa per deixar d'agrair les coses bones que ens envolten.

Crec sincerament que una actitud positiva potser no cura, però sí que millora la nostra qualitat de vida i ens permet viure el procés amb més força i vitalitat.

Tal com explica Küpeers: mai podrem canviar les nostres circumstàncies, però sempre podem escollir la nostra actitud i com afrontar la vida i -jo afegiria- la mort. Aquesta és la darrera llibertat que ens queda.

Pot ser que, al final de tot, viure només consisteixi en gaudir de moments que sempre vingui de gust recordar, i només nosaltres en som responsables de que sigui així... i quasi sempre és de franc.

Parlar de la Mort als nens (2/6)

Sat, 20 Apr 2024 17:24:14 GMT

... un regal amb forma de conte.

Aquest és la segona proposta - d'un total de sis - de contes infantils que jo he seleccionat, contes que parlen de la Mort. Crec que, per tal d'explicar el fet de la Mort als nens, cal contar històries que suportin el pas del temps i siguin vàlides ara i quan siguin més grans.

Cada nen viu un moment diferent, però tots són prou forts per poder entendre què suposa el tema de la Mort. Cal que investiguem quin conte s'adaptarà millor a la seva personalitat. Parlar de la Mort no ha de ser un tabú com ho ha estat per nosaltres, parlar d'Ella amb els nens els ajudarà a viure sense pors.

Però, aquesta conversa amb els nostres fills també es transforma en una oportunitat per tal que els adults afrontem una de les grans pors que ens limita per viure conscientment.

Font: web i altres

Pots consultar més propostes de contes infantils aquí: 1/6 | 3/6 | 4/6 | 5/6 | 6/6 (a mesura que es publiquin)

Parlar de la Mort als nens (1/6)

Thu, 18 Apr 2024 16:34:14 GMT

... un regal amb forma de conte.

Aquest és la primera proposta - d'un total de sis - de contes infantils que jo he seleccionat, contes que parlen de la Mort. Crec que, per tal d'explicar el fet de la Mort als nens, cal contar històries que suportin el pas del temps i siguin vàlides ara i quan siguin més grans.

Però, aquesta conversa amb els nostres fills també es transforma en una oportunitat per tal que els adults afrontem una de les grans pors que ens limita per viure conscientment.

Font: web i altres

Pots consultar més propostes de contes infantils aquí: 2/6 | 3/6 | 4/6 | 5/6 | 6/6 (a mesura que es publiquin)

Death Cafè | Girona| 16/04/2024

Fri, 12 Apr 2024 06:00:00 GMT

Espai segur per parlar de la mort

Organitzat pel Costa Brava Hospice , el proper dimarts 16 d'abril ens podem trobar al voltant d'una taula tot prenent un cafè i parlant de la Mort.

Els Death Coffee són espais segurs on compartir el què pensem sobre la Mort i les pors que ens provoca. Sense ordre del dia, sense experts.

És gratuït. Es demana confirmació de l'assistència per whatsapp: 634898481

No hi ha cap excusa per no afrontar aquesta conversa pendent.

RECORDA: dimarts 16 d'abril de 2024, hora: 18:30h, Cafè Praliné, Girona

Com arribar-hi?

Parlar de la mort

Fri, 05 Apr 2024 06:00:00 GMT

... per viure millor

Montserrat Esquerda, autora del llibre "Hablar de la muerte para vivir y morir mejor" , trenca el tabú sobre la Mort des de la seva experiencia profesional.

Només podem viure plenament si també acceptem plenament el fet de que morirem.

Tot el no que no sigui morir-se

Wed, 03 Apr 2024 06:00:00 GMT

... riure's del mort i de qui el vetlla

Marc Sarrats sap que un dia es morirà i en aquest llibre recull històries al voltant de la Mort com una excusa per riure-se'n del mort i de qui el vetlla (sobretot de qui el vetlla).

L'autor recupera una tradició ben nostra que ens permet acostar-nos a la cara B de la existència d'una forma amable i provocant un somriure.

En Marc no fa sang ni dels vius ni tampoc dels morts, però no deixa cap racó de la Mort per analitzar; amb una mirada satírica repassa les nostres pors, les nostres misèries i les nostres contradiccions deixant al descobert com pot ser de delirant viure d'esquenes a la Parca, a la fosca segadora, a la Vella Capitana, a la Mort.

No sé si podem parlar d'humor funerari o de sàtira funerària, tant és, m'ho he passat molt bé llegint-lo.

Podeu escoltar una entrevista aquí | L'irradiador, 23/03/24 | 3cat

El camino de las lagrimas

Fri, 15 Mar 2024 19:00:00 GMT

... imprescindible para crecer

Para mi, éste blog y toda la experiencia sobrevenida a partir de mi diagnóstico, ha supuesto transitar el camino de las lagrimas.

El sendero del dolor, del duelo y de las pérdidas es imprescindible para completar nuestro viaje, es el trayecto más duro que nos toca recorrer hacia nuestra plenitud como seres humanos. Y cada uno debe hacerlo desde su experiencia y a su propio ritmo.

Porque el duelo no se define siempre en relación con "el otro" -y de aquí surge para mi el sentido de esta lectura-, porque el duelo también aparece en relación conmigo, con mis circunstancias, ya sean materiales, económicas, emocionales o de salud.

En mi caso, el duelo apareció en relación con mi propia muerte, en la medida que ello supuso dejar marchar, renunciar y asumir mi mortalidad. Un duelo que sigue formando parte de un proceso de aceptación y compresión profunda de mi mortalidad al que te invito con cada nueva publicación.

"El camino hacia la realización es difícil y continuo"

J.Bucay

Si sólo me quedara una hora de vida...

Fri, 15 Mar 2024 07:00:00 GMT

... qué vas a hacer?

Imagínalo, en una hora moriras.

Ese es el juego que nos propone Roger-Pol Droit, una historia inventada, una ficción.

Un ejercicio mental para provocar la reflexión, que nos lleva a explorar ese espacio auto otorgado: UNA HORA. No hay tiempo para fingir, tergiversar o adoptar una máscara y representar un papel. Todo se va a volver más intenso, más urgente y más denso.

Una lectura estimulante que empuja a plantearse qué es lo esencial en la vida. "En los últimos instantes", dice Droit, "hablaría con mis más allegados: mi mujer, mi hija, mis padres, la constelación íntima de los que formaron mi vida".

Puedes leer una reseña interesante aquí .

"El peor de los males, la muerte, no significa nada

porque si somos, la muerte no es; si la muerte es, no somos"

Epicuro (341-270 a.C.)

Death Cafè | Salt | 18/03/2024

Thu, 14 Mar 2024 19:00:00 GMT

Espai segur per parlar de la mort

Organitzat pel Costa Brava Hospice , el proper dilluns 18 de març ens podem trobar al voltant d'una taula tot prenent un cafè i parlant de la Mort.

Els Death Coffee són espais segurs on compartir el què pensem sobre la Mort i les pors que ens provoca. Sense ordre del dia, sense experts.

És gratuït. Es demana confirmació de l'assistència per whatsapp: 634898481

No hi ha cap excusa per no afrontar aquesta conversa pendent.

RECORDA: dilluns 18 de març de 2024, hora: 18:00h, B&B Hotel Girona 3, Salt

Com arribar-hi?

Afrontar la muerte

Sun, 10 Mar 2024 18:00:00 GMT

... para descubrir la vida

Mar López Sala nos habla de la vida desde su propia experiencia personal y también desde su experiencia profesional acompañando procesos terminales.

De la vida sólo se puede hablar seriamente si afrontamos la muerte.

Living

Fri, 01 Mar 2024 07:00:00 GMT

... o com tot canvia si ets conscient de que moriràs

Bill Nighy fa creible el personatge que interpreta. Ambientada a Londres als anys 50, un vell funcionari rep un diagnòstic terminal i intenta fer feliç a les persones que l'envolten. Una reflexió sobre la vida i la mort que, de passada, critica ferotgement la burocràcia.

Remake d'un clàssic del cinema japonès. Akira Kurosawa va dirigir "Iriku" l'any 1952 i, al seu torn, es va insipirar en la novel.la russa "La mort d'Ivan Ilich" de L.Tolstoi (1886).

(pots trobar-la aquí o demanar-la a la teva biblioteca)

Morir pot ser un acte d'amor?

183:942332449 (Joan Antoni Ripoll Giménez) — Mon, 26 Feb 2024 07:00:00 GMT

... quan la forma de morir importa.

Fa uns mesos era en un tanatori mantenint una conversa intranscendent amb la família, els coneguts i saludats. Converses que no tenien cap altra intenció que passar el temps per a no parlar de l’autèntic motiu de ser allà.

En una d’aquestes trobades va sorgir el tema de com havia mort la persona que vetllàvem. La mort havia succeït de forma sobtada. D’aquella forma cruel, quan ens acomiadem d’algú amb un “fins després” i ja no el tornem a veure amb vida. Qui ho ha viscut sap que, en el fons, no importa gaire el motiu de la mort, només el fet de la Mort és important, només resta un espai buit sense respostes.

Era allà escoltant els meus interlocutors mentre manifestaven amb entusiasme el seu desig de morir com el difunt, de la forma més ràpida, indolora i insípida que hom es pugues imaginar. En definitiva no volien sentir com la Mort se’ls enduia, associant el fet de morir a patir. Tot plegat em semblava un intent ridícul d’evadir la seva mortalitat.

Va ser en aquell moment que vaig adonar-me com era d’egoista el seu desig de morir “de repent”. M’explicaré.

Davant del desig d’aquella persona -i d’altres- de morir de forma sobtada, vaig recordar el patiment que ens trenca per dins als que ens quedem vius: la parella, els fills, els amics i -fins i tot- la mare i el pare que sobreviuen al difunt sense haver pogut dir allò que haguéssim volgut dir, o recordant les coses que han quedat sense fer.

Em preguntava si, per a totes aquelles persones que ens estimem o creiem estimar, era just voler morir sense donar la oportunitat d’acomiadar-nos per darrera vegada, sense permetre’ls abraçar-nos o sense el darrer petó -sabent que serà l’últim-, sense dir allò que hem volgut expressar sempre, sense la opció de que ens acompanyin -potser des del silenci-, sense perdonar o ser perdonats. I tot això provocat per la nostra covardia.

Quin dret tenim de voler arrabassar als demés aquest darrer moment?

Aquesta decisió es provocada per la por al dolor? Cap hospital modern permetrà que patim dolor, però sí que ens pot mantenir prou conscients per regalar un somriure, una mirada que serà eterna pels demès. Així doncs, què ens costa fer aquest darrer gest? L’últim gest que ha de permetre ajudar als altres.

Només puc concloure que desitjar tenir una mort sobtada és un acte d’egoisme, el darrer.

Personalment, si quan arribi la meva mort depèn de mi, no vull deixar aquest rastre de dolor. Si puc fer res per a que el meu entorn visqui i superi la meva mort de la millor forma possible, no tinc certa responsabilitat en això?

No és un acte egoista voler deixar a tothom amb aquell forat al pit que no es tornarà a omplir mai més, només per evitar un hipotètic dolor què -repeteixo- dubto que ens deixin patir?

I si tot i així, en el nostre darrer moment, creiem que els demés no es mereixen aquest bri de la nostra compassió, potser cal que ens replantegem la nostra vida tal com la vivim ara que encara som a temps.

De fet, caldria que ens plantegem com volem morir i segur que viuríem millor.

No vaig atrevir-me a parlar en aquell moment de tot això, i penso que em vaig equivocar, vull pensar que no era el lloc idoni per iniciar una conversa sobre la forma de morir. Espero que havent escrit aquesta entrada pugui haver compensat aquell silenci.

Tant de bo, quan jo m'estigui morint, sigui prou conscient per a que no sigueu vosaltres els qui m’agafeu la mà, desitjaria ser jo qui us agafés la mà a vosaltres i, amb aquest darrer gest, mirant-vos als ulls, us pogués consolar i acompanyar, perquè us estimo.

Sí, la nostra mort es pot convertir en un acte d’amor.

"El secret de la calaixera"

Tue, 20 Feb 2024 08:12:10 GMT

... o com compartir les pors

Espartac Peran rebla el clau en un tema tant delicat com explicar la mort als nens. Si amb "Tres desitjos abans de morir" ja va ser capaç de parlar de la Mort en primera persona, ara torna sobre el tema en clau de conte.

Feu un regal als vostres fills i nets, i gaudiu amb ells posant-li cara i pintant de colors a la Mort. L'Espartac ho ha fet... un cop més -només parlant-ne- il.lumina la foscor on s'amaguen les nostres pors.

Espartac, amb la col.laboració de la il.lustradora Cristina Losantos , ens ofereix una eina/excusa fantàstica a adults i infants per parlar de la mort.

A la meva manera

Fri, 16 Feb 2024 07:00:00 GMT

com vols viure fins que arribi la Mort?

Paul Anka va escoltar "Comme d'habitude" en un viatge a Paris i va decidir comprar els drets de la cançó per adaptar-la a l'anglès. El seu amic, Frank Sinatra, amb 53 anys, passava una crisi personal i es plantejava deixar la seva carrera preparant el que havia de ser el seu últim àlbum, així que Paul va decidir fer-li, per primer cop, una canço adaptatant-la al personatge.

Tot i que la cançó no va ser un èxit instantani va obrir a Sinatra una nova etapa a la seva carrera i es va convertir en una dels temes més escoltats als karaokes i... els funerals!

Pots escoltar-la aquí

A la meva manera

I ara, la fi és a prop,

I doncs m’enfronto a l’acte final.

Amic meu, ho diré clar,

T’exposaré el meu cas, del qual estic segur.

He viscut una vida plena,

He recorregut totes i cadascuna de les autopistes.

I més, molt més que això,

Ho he fet a la meva manera

Penediments, n’he tingut alguns,

Però un altre cop,

Massa pocs per fer-ne esment.

He fet el que calia

I ho he observat sense excepcions.

He planejat cada programa d’acció,

Cada acurat pas al llarg del camí.

I més, molt més que això,

Ho he fet a la meva manera.

Sí, va haver-hi vegades,

Suposo que ho saps,

Que vaig mossegar

Més del que podia mastegar.

Però amb tot plegat,

Quan hi va haver dubtes,

M’ho vaig menjar i ho vaig escopir.

Ho vaig afrontar tot i vaig aguantar el cop,

I ho vaig fer a la meva manera.

He estimat, he rigut i plorat.

He quedat fart, i amb la meva part de pèrdues.

Però ara, quan les llàgrimes cedeixen,

Ho trobo tot ben divertit

Pensar que he fet tot això.

I ho puc dir sense vergonya,

“Oh, no, no pas jo, jo ho he fet a la meva manera”.

Perquè què és un home,

Que és el que ha aconseguit?

Si no a si mateix, llavors no té res.

Dir les coses que realment sent

I no les paraules de qui s’agenolla.

La meva història mostra que he entomat els cops

I ho he fet a la meva manera.

Sí, ho he fet a la meva manera.

Traducció

Mi vida sin mi

Mon, 12 Feb 2024 07:00:00 GMT

... una historia de amor

Una mujer de 23 años es diagnosticada con una enfermedad no curable y nos regala una demostración de amor fotograma a fotograma. Una excelente interpretación de Sarah Polley, tarde de pañuelos asegurada!

Organizar la vida, repasar los deseos no realizados antes de morir. Esta es una película de amor que no romántica. Gira alrededor de la muerte pero todo el tiempo se habla de vida. Un regalo absolutamente recomendable y aún vigente 20 años despues. Considerada una de las 100 mejores películas españolas.

Algunas críticas:

Cinemanía: "Pertenece a ese tipo de historias que nunca se olvidan y que deberíamos recomendarnos a nosotros mismos y a nuestros seres queridos. Ayuda a entender el misterio de la vida. La vida absurda, la vida breve, la vida aparcada en la roulotte de los sueños."

Filmafinity: "Conmovedora hasta el aliento, hermosísima de principio a fin, la historia de esta joven que exprime la vida ocultando al mundo su destino es un deslumbrante ejercicio de sutileza, un despliegue de emociones sin parangón en el cine español reciente. Puede que no sea un film perfecto, pero la cámara de Coixet y la actuación de Polley -una de las mejores interpretaciones femeninas que se han visto en mucho tiempo- consiguen una intensidad y un realismo que traspasa el tiempo e inunda el corazón... y tan grabada queda que su recuerdo se hace melancólicamente imprescindible."

El Mundo: "Coixet seduce y hace llorar (...) palabras e imágenes se complementan fraternalmente, te meten dentro, te solidarizan con el hermoso ritual de una despedida tan realista como poética, tan lúcida como emotiva. 'Mi vida sin Mí' regala ozono, supone un acto de afirmación en la puta vida."

BSO

(pots trobar-la aquí o demanar-la a la teva biblioteca)

La vella capitana

Fri, 09 Feb 2024 07:00:00 GMT

... la més difícil de totes les renúncies

Exercici literari d'En Espinàs, sense pretensions de fer un assaig o estudi sobre tema de la mort. Es tracta -al meu parer- de una reflexió personal amb el to irònic i un punt descregut que caracteritza a l'autor. En qualsevol cas és una bona oportunitat per llegir a Espinàs.

No busqueu respostes en aquest llibre, però guarda unes quantes "perles" que val la pena conservar en el record.

Només us faig una pinzellada...

Pàg. 32 "No és estrany que els humans sapiguem matar millor que morir. El mecanisme d'una metralladora és fàcil. El mecanisme que ha de posar en marxa la nostra acceptació de la mort és més lent i demana entrenar-se en la més difícil de totes les renúncies. [...]"

Pàg. 64 "Hi ha qui vol viure el procés d'aproximació a la mort. Vol preparar-se, vol que la gent que l'estima tingui temps per anar admetent que el fet és inevitable. La mort pot ser un procés de maduració."

Pàg. 93 "[...] hi ha una cosa que em fa pensar: "sempre és tard quan es plora". No estic segur de què volia dir però em sembla una trista veritat, massa sovint hem deixat passar les ocasions d'abraçar, de besar, de somriure. Quan arriba el moment de plorar ja és massa tard. [...]"

Al referir-se al procés de la mort com "la més difícil de totes les renúncies per la qual cal entrenar-se", no fa una altra cosa que definir la mort conscient tal com jo la entenc. I segueix dient: "[...] és l'art difícil de morir amb un somriure, potser invisible."

Aquí podeu llegir un article publicat a "L'Empordà"

Truman

Mon, 05 Feb 2024 07:00:00 GMT

... o cómo afrontar la muerte.

Y si uno de los buenos recuerdos que dejáramos de nuestra paso por esta vida fuera la forma con la que afrontamos la visión de la propia muerte? Dejar el recuerdo de haber vivido plenamente e intensamente hasta el final?

Julián, el protagonista de esta historia, vive sin esconderse de la vida por miedo a la muerte -como lo hace el resto de su entorno- e intenta compartir su experiencia con los demás mientras centra su preocupación en quién se hará cargo de su perro Truman cuando él muera.

Tu muerte llama a la puerta y tú vas a desperdiciar la ocasión de abrazar a los que amas, de perdonar, de llorar, de agradecer por tanto, de pedir perdón o de decir "te quiero"? Seguro?

Una gran actuación de Ricardo Darin y Javier Cámara en una película soberbia, sutil y alejada del sentimentalismo. Una oportunidad para reflexionar sobre cómo queremos morir que no deja indiferente.

Premios Goya a la mejor película, al mejor director, al mejor actor masculino, al mejor actor de reparto masculino; Premios Gaudí a la mejor película no catalana, al mejor director, al mejor protagonista masculino, al mejor actor secundario masculino, a la mejor actriz secundaria y al mejor guión.

(pots trobar-la aquí o demanar-la a la teva biblioteca)

The simple things

Sun, 04 Feb 2024 18:00:15 GMT

the death soundtrack

ENG: As explained by the catalan group Txarango, this song reminds us of the fragility of life and views death as a part of the journey that represents life. Along this path, it is sometimes challenging for us to express simple things such as our love for each other.

I wanted to share it as if it were the soundtrack of this blog.

You can listen to it here .

The simple things

Life is so fragile,

it is so fragile to be here

trudging on the path,

understanding the mandala

I'll say it simply for you

I know we won't be alive tomorrow.

We will not be alive.

You and I will be some others.

And challenges, places and people

they will be just dust in time.

We are wind and wings.

Trying to live slow

let us take care of this present.

of this present.

I have seen death guard my bed

and I know it will be nice to leave this body to the ground.

Because it resonates with infinity, I did

this song to not win any war.

We have a rebellious heart.

Life is so fragile,

it is so fragile to be here

walking the path,

appreciating every step

I'll say it simply for you

I know we won't be alive tomorrow.

We will not be alive.

You and I will be some others.

And challenges, places and people

they will be just dust in time.

We are wind and wings.

Trying to live slow

let us take care of this present.

From this present.

I have seen death guard my bed

and I know it will be nice to leave this body to the ground.

Because it resonates with infinity, I did

this song to not win any war.

We have a rebellious heart.

So hard to tell each other the simple things

So hard to make our lives easier

You know it already - sometimes I don’t find the way

and at the end of this maze there is only

There is only an "I love you".

Traducció: https://lyricstranslate.com

El arte sueco de ordenar

Sat, 27 Jan 2024 19:00:00 GMT

...prepararse para morir

Döstädning, o el arte de la limpieza para la muerte, es un fenómeno sueco a través del cual dejar nuestros asuntos en orden antes de pasar a mejor vida.

En aquest llibre l'autora ens planteja un punt de vista sobre la mort més pràctic i material però no menys important: com ens responsabilitzem de les "nostres coses" abans de morir per tal que no ho hagin de fer les persones que ens sobreviuen? Deixant de banda les emocions es posa el focus en els objectes que ens envolten i que acumulem al llarg de la vida.

Els nostres objectes i records -la gran majoria- només tenen un significat per a nosaltres, així doncs, perquè s'han de fer càrrec de la seva selecció/destrucció els demés?

Acceptar la presència de la mort no és fàcil, però podem començar per un gest quotidià com el de fer dissabte a casa nostra; tot sembla menys amenaçador fins i tot un punt frívol. La més gran de les renúncies comença amb un petit gest.

Morir-me jo?

Wed, 24 Jan 2024 17:15:00 GMT

... sí, gràcies!

Des del setembre de 2023 col.laboro en el programa de ràdio setmanal "El Punt de l'interrogant" -a Ràdio Arenys- què s'emet des de fa 21 anys.

En aquest programa, més que oferir respostes als interrogants que es plantegen cada setmana, es vol oferir als oients un ventall d'opinions que els permetin reflexionar sobre temes molts diversos.

Cada setmana un dels col·laboradors és l'encarregat de presentar el tema setmanal mitjançant un guió, a partir del qual es genera una tertúlia on apareixen opinions diverses.

Aquest és el guió que vaig preparar pel programa del 23 de gener de 2024 :

"L’interrogant que avui et presento és incòmode i, per un adult, evitar respondre’l també és ridícul. Tu saps perfectament quina és la resposta, però verbalitzar-la significa acceptar una realitat que no t’ han ensenyat a integrar dins de la teva vida.

Respondre «SÍ» a la pregunta «morir-me jo?» és el primer pas d’un camí que passa per reflexionar sobre la vida tal com la vius. Mai és tard per aprendre a viure.

El més habitual és que ningú pensi en la pròpia mort, i qui ho fa procura esborrar del seu cap aquest pensament tan ràpidament com ha aparegut. Tenim por i adoptem l’estratègia de l’estruç: amaguem el cap sota l’ala. D’aquesta manera creiem que la inevitable certesa de la mort desapareixerà de les nostres vides.

Sense l’acceptació d’allò que no pots evitar generes expectatives que són falses. La il·lusió de la teva suposada immortalitat que vols projectar tant cap a tu com cap el teu entorn és falsa.

L’actitud de l’estruç no evitarà la teva mort. Així doncs per què segueixes comportant-te d’una forma tan infantil? Amagar-te de la mort no afegirà temps a la teva vida, sinó que la por te’n restarà i evitarà que visquis intensament.

Per tant, abans que arribi la mort i sense haver d’esperar un diagnòstic no curable, ja pots plantejar-te des d’aquest mateix instant com vols viure: negant la mort, enfadat amb la mort, negociant amb la mort, deprimint-te per la mort?

Si encara tens dubtes, substitueix la paraula «mort» per la paraula «vida», i davant els teus ulls es revelarà com serà la teva existència si gires l’esquena a la mort: negant la vida, enfadat amb la vida, negociant amb la vida, deprimint-te per la vida.

La conclusió? si sobreviure a la mort no és possible, només et queda acceptar-la i conviure amb ella. Tota la resta només et pot generar dolor.

I us deixo dos interrogants més com a deures: el primer seria "quina mena de superpoder et dóna acceptar la teva mortalitat?" i el segon interrogant -que sembla una mena d'embarbussament- seria: "vivim més quan deixem d'intentar viure més?".

Si alguna cosa vam extreure de la nostra conversa va ser que el superpoder que ens atorga acceptar la mort no és cap altre que la llibertat. Llibertat per viure sense por.

Pensar en la nostra mort és també un acte d'amor; un acte d'amor cap a nosaltres i cap a tothom qui ens envolta.

"Les coses senzilles" | Txarango

Podeu escoltar el programa sencer aquí .

Retiro | 2024

Mon, 22 Jan 2024 17:15:00 GMT

Sanando nuestra relación con la muerte

Retiro de 8 días en Las Guilleries, un lugar cercano a Girona que aún conserva la esencia de la naturaleza salvaje y donde es fácil establecer la conexión con uno mismo sin interferencias.

Para mí fue una experiencia transformadora que me ayudó a clarificar el fruto que podía extraer de mi búsqueda de lugares donde compartir el duelo por la propia muerte. De la mano de Petra -excepcionalmente-, Diana y Xavier supe encontrar algunas de las respuestas en mi interior que permanecian esperando ese momento.

No sólo se trata de enfrentarse a la muerte física, también existen otros tipos de "muerte" que suponen una pérdida y que precisan de un proceso de duelo que pocas veces sabemos percibir y mucho menos gestionar.

Sea cual sea ese momento de cambio que esté presente en tu vida, esta herramienta quizás te resulte útil, para mí lo fue.

+ info

Estimar la vida

Tue, 09 Jan 2024 10:33:07 GMT

la sol.litud del malalt

Impressionant actuació d'Emma Thomson que encarna a la doctora Vivian Bearing, una professora erudita de literatura anglesa del segle XVII -especialitzada en John Donne-. Basat en l'obra teatra homònima de Margaret Edson, ens explica amb humor la seva experiència després d'haver estat diagnosticada d'un càncer d'ovaris en fase IV.

La protagonista ens relata la seva lluita, no tant causada per la malatia sinó pel tracte que rep per part de la "medicina". Aquesta història parla de sol.litud del malalt i d'una visió de la medicina basada només en els resultats i no en la persona. Em recorda en algun punt a "La muerte d'Ivan Ilich" de L.Tolstoi.

Podem posar el focus de la història només en el relat d'una mort tràgica o fer-ho en el creixement personal que suposa la reflexió sobre la situació que està vivint i la transformació cap a una "altra" persona amb una nova compassió pels altres. La mort com un camí per madurar?

La història s'amenitza amb poemes de John Donne. Tot plegat és una delícia!

Un gran punt de partida per debatre i reflexionar sobre els aspectes bioètics de la medicina.

(pots trobar-la aquí o demanar-la a la teva biblioteca)

Com explicar la mort als nens?

Sun, 07 Jan 2024 19:17:22 GMT

... cal estar preparats

Des del setembe de 2023 col.laboro en el programa de ràdio setmanal "El Punt de l'interrogant" -a Ràdio Arenys- què s'emet des de fa 21 anys.

En aquest programa, més que oferir respostes als interrogants que es plantegen cada setmana, es vol oferir als oients un ventall d'opinions que els permetin reflexionar sobre temes molts diversos.

Cada setmana un dels col.laboradors és l'encarregat de presentar el tema setmanal mitjançant un guió, a partir del qual es genera una tertulia on apareixen opinions diverses.

Aquest és el guió que vaig preparar pel programa del 12 de desembre passat:

"L’interrogant d’avui són en realitat dos interrogants en un de sol perquè, tant si tenim criatures amb qui parlar-ne com si no, la pregunta «com expliquem la mort als nens?» ens interpel·la directament a cadascú de nosaltres.

En aquest primer interrogant els destinataris de l’acció són els nens, sí, però en el segon interrogant que sorgeix ens demana a nosaltres -pares i educadors- com ho farem: «som capaços d’explicar-nos a nosaltres mateixos la mort?»

Com pot explicar-se la mort als nens si qui ho ha de fer no ha sabut o no ha volgut plantejar-se seriosament aquesta qüestió? En qualsevol cas, la qüestió de la mort amb els nens s’ha d’afrontar dintre de l’àmbit de la família.

I no parlem de la pròpia mort -aquest serà un programa per més endavant-, parlem de la mort com a concepte o de la mort que els succeeix a altres. I si no tenim una resposta per aquestes qüestions és difícil saber com explicar la mort als nostres fills i fer-ho sense la reflexió prèvia necessària, generarà grans contradiccions que els nens detectaran ràpidament i que els abocarà al mateix pou del tabú on vivim nosaltres.

Si la mort ja forma part de les seves vides en els mitjans, en els contes i en els jocs, per què l’eludim com a tema quotidià?

Cal abandonar la idea de que els nens no poden entendre què suposa la mort, o que les criatures pateixen menys que els adults davant del misteri que representa o, fins i tot, que s’adapten millor a tot. La mort d’una persona significativa a la vida d’un nen és un dels successos més estressants que pot experimentar en aquesta edat.

Si som capaços de repensar la nostra relació amb la mort tenim l’oportunitat d’explicar quelcom coherent als nostres fills. Sens dubte generarem més interrogants però, si som valents, podrem anar trobant respostes -que no certeses- plegats. Els protegirem quan en parlem, no quan evitem fer-ho.

La doctora Montse Esquerda -pediatra, professora de Bioètica i directora de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull- ens regala una petita guia en el seu llibre «El nen i la mort », us deixo només tres pinzellades:

La mort forma part de la vida
Aprofitem els esdeveniments i exemples de la vida real i les seves preguntes espontànies per parlar-ne. Fem servir exemples i contes.
Si ells ens pregunten, esbrinem com apareix la seva pregunta i quins sentiments i pors es poden amagar al darrere.

Per acabar us deixo amb el què ens explica l’Espartac Peran en el seu llibre «Tres desitjos abans de morir» sobre la seva experiència quan era petit:

« Quan de petit preguntava als pares què hi ha després de la mort, em contestaven sense embuts. Després de la mort hi ha una cosa molt important, que és el record. Amb aquesta explicació els pares m’encomanaven una feina molt bonica: no oblidar. La meva missió com a nen era recordar amb amor el familiar o amic i evitar les especulacions sobre si a partir d’ara s’havia convertit en un fantasma o en una estrella fugaç .»

Jo afegiria -seguint parafrasejant a l’Espartac- que parlar de la mort amb els nostres fills i rememorar els nostres difunts els manté vius en la nostra memòria però que el nostre oblit els condemna a desaparèixer per sempre més."

Les persones que van escoltar el programa i, potser el lector d'aquest blog, hauria volgut obtenir respostes concretes a l'interrogant plantejat, però aquest no era l'objectiu que es pretenia assolir.

Tot i així, arribats a aquest punt, us puc recomanar que per començar, i quan creieu tenir alguna resposta preparada o quan estigueu disposats a mostrar la vostra por, mireu la pel·lícula Coco, de Pixar al costat dels vostres fills, o els llegiu alguns del contes infantils que aniré compartint més endavant en aquest blog. Vosaltres haureu de cercar les excuses per fer-ho, adapteu el missatge i la resposta a la seva edat i capacitat però no eviteu aquesta conversa, regaleu als vostres fills el què no van saber fer amb vosaltres, una vida conscient sense por a la mort.

Podeu escoltar el programa sencer aquí .

"El nen i la mort"

Sun, 07 Jan 2024 18:59:38 GMT

... els infants i els joves davant la pèrdua

Aquest llibre ens dóna pistes de com afrontar el dol dels infants i adolescents davant la pèrdua d'una persona estimada.

Ens correspon a nosaltres els adults, principalment en el ámbit familiar, atendre la necessitat de respostes sobre la mort que es presenten i que també ens qüestionen i interpel.len a nosaltres.

Vivim d'esquena a la mort però és impossible amagar-se d'ella. Arribarà el dia que caldrà acompanyar els nostres fills i oferir eines, paraules o silencis. Tots hem d'estar preparats -pares, educadors i terapeutes-.

Aquest llibre és una d'aquestes eines.

Doula de la mort

Tue, 02 Jan 2024 11:45:50 GMT

... guia i acompanyament fins el darrer moment de vida

Vaig conèixer a la Gemma Polo en un retir sobre la mort l'any 2022. Tot comentant els motius que cadascú tenia per ser-hi allà vaig descobrir una de les seves facetes, i que per a mi va resultar fascinant: la Gemma era Doula de la mort .

Jo havia arribat fins aquell lloc per cercar -entre d'altres motius- recursos per acompanyar a les persones en el seu procés de descoberta de la mort molt abans que existeixi un motiu clínic que faci pensar que el final de vida s'acosta, i aquesta era i és una de les activitats de la Gemma. Pots imaginar-te el nivell de sorpresa per haver trobat a "la persona"?

El cert és que la Gemma Polo no és l'única persona que treballa en aquest àmbit ni amb el seu enfoc, però, en aquell moment, la sensació de ser en el camí correcte era absoluta i total.

Ella em va explicar breument quin era el seu treball i fruit d'aquell retir, d'aquella trobada amb la Gemma i de seguir les pistes que havia trobat en el meu camí va néixer aquest blog. Gràcies.

Però, què fa algú que exerceix de Doula de la mort? : quelcom tan senzill -però no és fàcil- com acompanyar, recolzar i guiar de forma emocional i pràctica a la persona que es troba en un procés de mort, en la seva transició i després de la mort, incloent a la seva família.

La tasca que realitza des de fa vint anys es va fer més pública arran de la menció que l'Espartac Peran fa d'ella en un dels capítols del seu llibre "Tres desitjos abans de morir" . Ara mateix, la Gemma, també ha publicat un llibre "Hi ha llum, només llum" i ha preparat una formació per expandir el treball com a Doula de la mort arreu.

T'animo a conèixer-la i participar en alguna de les activitats que, al costat de la seva parella Sophia Style- desenvolupen des de l'Empordà.

Cancer as a rite of passage

Thu, 13 Apr 2023 15:05:53 GMT

El càncer com a ritu de pas

ENG: I met Petra last November 2022 at a retreat in Catalonia. She guided us in our search for the mystery of life and death. It was a transformative experience, in part because of their presence and support.

My blog is one of the fruits of that experience and I want to share with you the work that Petra does in the United States. She was called through a cancer diagnosis to spread knowledge about death and to break down the walls that prevent us from living fully.

CAT: Vaig conèixer Petra el passat mes de novembre del 2022 en un retir a Catalunya. Ella ens va guiar en la nostra recerca del misteri de la vida i de la mort. Va ser una experiència transformadora, en part gràcies a la seva presència i suport.

El meu blog és un dels fruits d'aquella experiència i vull compartir amb tu el treball que Petra realitza als Estats Units. Ella va ser cridada a través d'un diagnòstic de càncer a difondre el coneixement sobre la mort i a enderrocar els murs que ens impedeixen viure plenament.

ESP: Conocí a Petra el pasado mes de noviembre del año 2022 en un retiro en Catalunya. Ella nos guió en nuestra búsqueda del misterio de la vida y de la muerte. Fue una experiencia transformadora, en parte por su presencia y apoyo.

Mi blog es uno de los frutos de aquella experiencia y quiero compartir contigo el trabajo que Petra realiza en Estados Unidos. Ella fue llamada a través de un diagnóstico de cáncer a difundir el conocimiento sobre la muerte y a derribar los muros que nos impiden vivir plenamente.

Blog de Petra: https://journeysintohealing.wordpress.com/

Presentació a Arenys de Mar

Mon, 30 Jan 2023 17:30:00 GMT

... el divendres 3 de febrer de 2023

A les 19:00h, l'Espartac Teran presenta el seu llibre "Tres desitjos abans de morir" , un èxit, que des del setembre de 2022 ja acumula 10.000 lectors.

L'acte es realitzarà a la sala gran de l'Ateneu Arenyenc i serà presentat per la Isabel Roig i el Joan Ripoll.

RECORDA: a Arenys de Mar, el divendres 3 de febrer a les 19:00h; lloc: L'Ateneu, carrer de Josep Anselm Clavé 22

Retir | 11-12 i 13 de març de 2023

Tue, 24 Jan 2023 19:02:15 GMT

Abraçar la mort, celebrar la vida

Ens hem allunyat de la natura i dels seus cicles, què mantenen un delicat equilbri entre la vida i la mort. Hem amagat la mort fins a convertir-la en un tabú, en quelcom que cal amagar, com si amb això hi hagués prou per convertir-nos en inmortals.

Hem allunyat la mort de la vida i hem oblidat l'art de morir. Com podem seguir vivint sense abraçar la mort?

Jo hi assistiré a aquest retir per a seguir aprenent a viure mentre aprenc com morir.

+info

Morrie s'en va

Tue, 24 Jan 2023 18:31:47 GMT

"Aprèn a viure i sabràs morir, aprèn a morir i sabràs viure"

Quan la meva esposa em va conèixer i va saber la meva història, em va deixar aquest llibre. Sempre li agrairé l'acte de valentia que va demostrar al voler viure al costat algú que -com jo- era conscient del seu procés de mort fins al punt de voler compartir-ho amb la resta del món.

Morrie Schwartz, va ser diagnosticat amb esclerosi lateral múltiple als anys 90, i això li va servir -utilitzant els mitjans de comunicació al seu abast- per aconseguir treure la mort a la llum i per ajudar les persones a parlar obertament de la malaltia, de la decrepitud, i de la fi que tots compartim.

Aquest llibre ens parla sobre la manera de viure mentre morim. Una lectura senzilla, sense drama. El va escriure algú que va decidir ser conscient de la seva mort.

Death Cafè | Girona | 26/01 2023

Sun, 22 Jan 2023 19:52:43 GMT

Espai segur per poder parlar de la mort

Periòdicament apareixen espais com aquest on és possible compartir i relaxar-se parlant de la mort al voltant d'una tassa de cafè. Parlar de la mort ens ajuda a viure plenament.

Jo hi seré, realment t'ho vols perdre?

Organitza: Costa Brava Hospice , inscripció gratuïta: 634 898 481

RECORDA : a Girona, el dijous 26 de gener a les 18:00h ; lloc: Cafè Praliné, Av. Fort Roig 21, Girona

Com arribar?

¿Por qué es un error llamar guerra al cáncer y héroe a quien se cura?

Tue, 20 Dec 2022 18:00:09 GMT

... quien no sobrevive ¿es que no ha luchado lo suficiente?

Verónica Palomo, en este artículo, escrito en 2019, cuestiona si el uso de metáforas bélicas para referirse al cáncer y, por extensión, a la actitud que se atribuye a las personas interesadas, son adecuadas o producen un efecto negativo.

« Decimos que las células "invaden" o "colonizan" el cuerpo, en lugar de que -por ejemplo- se "multiplican"; otorgamos al organismo "defensas" frente al «ataque», y buscamos remedios como una radioterapia que "bombardea" a los enemigos. La realidad para muchas personas no es equiparable a la de librar una guerra contra el cáncer» -afirma Verónica-.

El artículo sigue diciendo que: «según las palabras de la escritora Susan Sontag, en su libro «La enfermedad y sus metáforas» , estos recursos lingüísticos son inapropiados porque, al comparar la enfermedad con una guerra, ¿qué ocurre con las personas que no sobreviven? ¿Estamos dejando entrever que han perdido? Muchos pacientes se sienten así y se rebelan porque no quieren sentirse fracasados por algo que escapa a su control. Se niegan a creer que, si mueren, es porque no han combatido lo suficiente, a que el lenguaje les haga sentirse culpables. [...]

La lingüista Elena Samino, catedrática de la Universidad de Lancaster, ha analizado más de 1,5 millones de palabras extraídas de entrevistas y comentarios en la red sobre el cáncer, y ha observado que las más empleadas siguen siendo las que tienen que ver con la violencia (batalla, lucha, guerra). Pero su trabajo y el de su equipo no se limita a señalar nuestra falta de acierto, también ofrece alternativas y nuevas metáforas para sustituir a la de la guerra. Entre ellas figura la del "viaje", el "restablecimiento del equilibrio interior" y el "invitado que no quiere irse de casa". Pero esto tampoco satisface a muchos enfermos, que no se sienten identificados.

Al final resulta que la diversidad es la norma a la hora de referirse al cáncer y las metáforas generalizadas no funcionan.»

-versión completa-

"El pato, la muerte y el tulipán"

Tue, 13 Dec 2022 18:49:36 GMT

.... un pato entabla una amistad con la muerte.

Siempre llega un momento en que el niño se pregunta sobre la muerte. Ingenuamente, con toda la naturalidad del mundo. Los padres lo saben, pero pocas veces tienen preparada una respuesta simple y convincente.

El personaje de la muerte en este libro de Erlbruch es una acompañante silenciosa y leve como una pluma, siempre presente aunque no la percibamos... Wolf Erlbruch responde con sencillez las grandes preguntas con la poesía de sus ilustraciones y de sus historias. Para niños y adultos.

"Tres desitjos abans de morir"

Thu, 08 Dec 2022 20:09:50 GMT

... el viatge de la vostra vida

Espartac Peran ens parla de coses que semblen qüotidianes, dels seus morts i dels seus dols però, tot i que pugui semblar que evita parlar de la Mort ens empeny suaument i amb naturalitat a trencar el silenci i a parlar-ne.

Amb un estil directe i senzill, que toca l'ànima del lector, aquest llibre és un cant a la vida .

"Hablar de la muerte..."

Thu, 08 Dec 2022 16:28:41 GMT

... para vivir y morir mejor"

Montserrat Esquerda, en este libro, nos recuerda la importancia de tener presente nuestra finitud, no solo en nuestra esfera personal sino en nuestras relaciones con los demás.

Porque la ausencia de conversaciones sobre este tema en la vida cotidiana o cuando aparece una enfermedad grave en un familiar, la desaparición de los niños en los rituales de despedida y velatorios y la falta de preparación provocan que vivamos con mayor estrés y caos la inevitable experiencia de la muerte.